CLAM INTERRELIGIÓS

En commemoració del 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans


l’Acció dels cristians per l’Abolició de la Tortura


Us convida al

CLAM INTERRELIGIÓS PELS DRETS HUMANS

Lectura dialogada I cants corals


que tindrà lloc



el dia 15 de desembre 2008 a les 20.30 h. a l’Oratori de Sant Felip Neri


C./ del Sol, 8 (barri de Gràcia, de Barcelona)

Hi intervindran:





* La CORAL INFANTIL de la Comunitat Ortodoxa Romanesa de Barcelona.


* “LA VOIX DE L’ESPÉRANCE”: un grup de catòlics africans senegalesos, de la Parròquia de Maria Auxiliadora de Mataró, manifesten la seva fe i la seva cultura amb el cant coral.


* “VOX MENÚ”: sis dones de l’Església Evangèlica de Catalunya, canten a capella des del 1997, per expressar el seu amor a Déu a través de la música.


* La CORAL INTERRELIGIOSA PER LA PAU: nascuda a Barcelona el 2007, a l’empara de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós. Per als seus membres, cantar per la pau és una manera de construir ponts entre les diferents cultures i religions.


A
mb el suport de la

Cardenal Martini

Per qué quan són jubilats parlen clar i diuen el que pensen?

Cardenal Martini

Frases arreplegades del seu llibre “Coloquios nocturnos en Jerusalen”
(Tret “del Pregó”, núm 348, setembre 08)

«Quan contemple el mal del món em quede sense alè. Entenc que els homes que arriben a la conclusió que Déu no existeix» (p. 20).

«A Déu no pots fer-lo catòlic. Déu està molt més enllà dels límits i les delimitacions que establim nosaltres... Déu no es deixa domesticar» (p. 34).

«Jesús estimava als fariseus... Es va enfrontar i va discutir. Crec que, si tornara, encara ho faria més. Lluitaria amb els actuals responsables de l'Església. ..» (p. 42).

«L'Església ha parlat molt del pecat; massa» (p. 51)

«El més trist és que l'encíclica Humanae vitae és en part culpable del fet que molts ja no es prenguen seriosament l'Església com interlocutora o mestra. Però, sobretot, als joves dels nostres països occidentals, ja quasi ni se'ls veu acudir als representants de l'Església per a consultar en qüestions referents a la planificació familiar o a la sexualitat» (p. 141).

«De vegades hauria estat millor callar...» (p. 147)

«Els camins no poden dictar-se des de dalt, des dels púlpits... L'important és que promoguem cristians en la seua capacitat individual de judici» (p. 151).

«Cal discutir la possibilitat d'ordenar (sacerdots) «viri probati» (casats)» (p. 151)

«Els homes d'Església han de demanar perdó a les dones per moltes coses» (p. 166).

«La conducció de comunitats per part de dones és una dada bíblica: pense en Lídia a Filips i en les nombroses col·laboradores de Pau que s'encarregaven de les comunitats de 1'apòstol (p. 167).
És llàstima que, en l'Església, aquestes obvietats clamoroses dels cardenals només les
puguen dir una vegada ja octogenaris, dimitits i malalts, i en un clima de «nocturnitat»,
de forma que puguen ser atribuïdes a «senilitat», i que tothom les puga tolerar perquè
no afecten a 1'estructura. Vol dir que, en l'exercici de les seues altes responsabilitats, han
de callar la veritat (si la capten), i sotmetre-la al «dictat» de 1'opinió oficial prevalent.

En el text que comente, Martini té una frase enigmàtica: «Abans tenia somnis sobre l'Església. Somiava en una Església que recorre el seu camí en la pobresa i la humilitat, en una Església que no depèn dels poders d'aquest món, d'on s'extirpara de soca-rel la desconfiança, que donara espai amb més amplitud a la gent que pensa... Avui ja no tinc aquests somnis. ALS 75 anys em vaig decidir a resar per l'Església» (*pgs. 97-98).

Simone Weil

La UIMP de València ret homenatge a la filòsofa Simone Weil PDF Imprimir a/e

dimarts, 21 octubre de 2008


Destacats especialistes i estudiosos de l'obra de Simone Weil es reuniren des del dimecres passat fins al divendres en la seu valenciana de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo en les jornades Simone Weil, ´La consciència del dolor i la bellesa. Revisió crítica´ davant el centenari del seu naixement, segons va informar la institució.

Amb aquest seminari, es va voler retre homenatge a la filòsofa francesa d'origen jueu Simone Weil (París 1909- Ashford 1943) i, d'esta manera, "anticipar-se als actes de commemoració del centenari del naixement d'una de les pensadores més influents del segle XX".

L'obra de Weil, tota pòstuma, ha exercit com "referent vital" en intel·lectuals de la talla d'Albert Camus i T.S.Eliot. Els seus textos comencen a publicar-se després de la finalització de la II Guerra Mundial. Títols com ´Reflexions sobre les causes de la llibertat i de l'opressió social´, escrit en 1934, on mostra la seua avaluació del marxisme i la seua filosofia política general, ´Tirar arrels´ o ´La font grega´ formen part de les seues bibliografies.

Des de llavors, Simone Weil "ha atret l'atenció de moltíssims literats, filòsofs, teòlegs i sociòlegs". El curs contà amb la presència del poeta, assagista i director de l'Institut Cervantes a Viena, Carlos Ortega, que parlà sobre ´Miratge i silenci. L'experiència mística de Simone Weil´.

Així mateix, participaren el president de l'Associació per a l'estudi del pensament de Simone Weil a França, Robert Chenavier, que pronuncià la conferencia ´Simone Weil est-doble ela la dernière philosophe du travail?´ i Miklos Vetö, membre de l'Acadèmia de les Ciències d'Hongria i professor de Filosofia de la Université de Poitiers de França, que va intervindre amb la ponència ´Mystique et decreation chez Simone Weil´.



García-Gasco fill adoptiu






L'Ajuntament de València ha tingut a bé designar fill adoptiu al cardenal arquebisbe Agustín García-Gasco, amb gran entusiasme i alegria de la senyora alcaldessa Rita Barberà i del Molt Honorable President Francisco Camps. La regidor de Cultura, María José Alcón, va destacar en la sessió plenària municipal on es va aprovar la cosa, "la fecunda labor desenvolupada al llarg de 15 anys al capdavant de l'Arxidiòcesi de València per aquest sacerdot toledà". "El seu nomenament segella una extraordinària relació amb València, que el sent com un dels seus, en una demostració d'afecte cap a qui tantes vegades ho ha demostrat per València i les seues tradicions".

I tant com "ha demostrat el seu afecte" el cardenal arquebisbe nomenat fill adoptiu. Que l'hi pregunten, si no, als valencians i valencianes que formen part de l'Associació i Confraria de Sant Vicent Màrtir de València. Aquesta tradicional Associació catòlica, de tant arrelament a València, havia decidit celebrar els 800 anys del naixement del rei Jaume I amb una missa en l'església de la Roqueta el 8 d'octubre. Una missa per a recordar i commemorar l'acció de gràcies que va pronunciar el rei Conqueridor a l'atribuir, a l'empara i protecció de Sant Vicent Màrtir, la conquesta de València, la vespra d'entrar victoriós en la ciutat. La Confraria de Sant Vicent Màrtir va oferir al cardenal arquebisbe García-Gasco la celebració d'aquesta missa commemorativa i tan posada en raó. Però el recent adoptat fill de València no només no va rebutjar la invitació sinó que va prohibir que la missa fóra celebrada per algun bisbe auxiliar.

Davant aquesta negativa, i segons ha declarat la presidenta de l'Associació i Confraria de Sant Vicent Màrtir, Rosa Araixa, van sol·licitar a l'abat de Poblet, on està enterrat el rei Jaume, que acudira a la celebració, al que va accedir de bon gust. Però el fill adoptiu de València, qui segons la regidor María José Alcón, "tant afecte ha demostrat per València i les seues tradicions", no només va prohibir la presència de l'abat de Poblet sinó que, en cas de celebrar-se la missa per altre sacerdot el dia 8 d'octubre, ha prohibit, també, que en la mateixa es nomene a Jaume I i la seua vinculació amb Sant Vicent Màrtir i amb la Roqueta. O siga, García-Gasco vol, fins i tot, que en els seus dominis com cardenal arquebisbe, se silencie l'existència de rellevants fets de la nostra història com a poble, com és el cas de la relació de Jaume I amb Sant Vicent Màrtir, amb Sant Vicent de la Roqueta. La presidenta de l'Associació i Confraria vicentina ha acusat al cardenal arquebisbe nomenat fill adoptiu de València de mantenir una actitud "antivalenciana i covarda per negar la condició de La Roqueta com un element històric vinculat al primer màrtir de la ciutat , i a la història de València".

El poc respecte per València, les seues tradicions i la seua història, ho ha demostrat aquest nou "fill adoptiu" de la capital en altres ocasions। Com per exemple, en el foment de l'ús de la llengua dels valencians en els actes litúrgics, una assignatura pendent que ha estat ignorada pel cardenal arquebisbe. Clar que en açò segueix els passos de la senyora alcaldessa, la seua protectora. Donya Rita Barberà tampoc usa el valencià en els actes polítics, en les compareixences públiques. És una llengua que, segons sembla, li repel·leix parlar-la. En fi... per a què seguir. "Amagueu els ànecs que venen els de sempre. A fotre, clar!"

F. Burguera (VpC)

Dia 25 Darrer dimarts de Novembre

CEIV, 19,30 h. - PREGÀRIA VESPERTINA

"Hosanna al Déu crucificat!".

Francisco Espinosa, autor de l''Informe sobre la repressió franquista' enviat al jutge Garzón, ha declarat literalment que "el objetivo del movimiento por la memoria no es castigar a los responsables de la represión de la dictadura sino identificar a las víctimas, facilitar la información a los familiares y permitir su digna sepultura"। Més clar, l'aigua। Oposar-se a aquest moviment no sols no és democràtic sinó que és anticristià. És hora de dir-ho perquè la injustícia que s'està perpetrant és molt greu. El nombre de víctimes de la repressió supera els 130.000 morts. És impensable que entre tantes víctimes no hi hagués persones innocents. N'hi va haver i no sols poques. La injustícia, doncs, en aquests casos és doble. I en els altres també, ja que oposar-se a l'exhumació és castigar els familiars de les víctimes, que no hi tenen cap culpa. En canvi, tenen tot el dret a saber on van anar a parar els seus familiars desapareguts i a enterrar-los dignament. Aquesta pràctica és cristiana per definició i per tradició. Sorprèn que la jerarquia eclesiàstica espanyola, que ha elevat als altars -de manera massiva i gairebé indiscriminada- les víctimes considerades màrtirs, tinga tan poca sensibilitat per les altres víctimes, moltes de les quals foren executades sense judici previ, exactament igual que la majoria de les que han pujat als altars. No és just, es mire com es mire. Sobretot tenint en compte que els màxims responsables de la repressió -els militars colpistes- no han sigut mai condemnats ni és aquest l'objectiu del moviment per a la memòria. Per tant, on és el problema? És un afer d'Estat i de l'Església a parts iguals. No està bé que les famílies afectades s'hagen d'organitzar pel seu compte. Si la història es tanca en fals, arrossegarem la xacra d'un govern covard i una jerarquia còmplice. "Hosanna al Déu crucificat!".

Jaume Reixach, capellà i escriptor

Manifiesto por la laicidad

Redes Cristianas, desde su doble pertenencia a la comunidad cristiano-católica y a la sociedad civil, apuesta decididamente por la independencia, respeto y colaboración entre estos dos ámbitos y aboga por un Estado laico que supere el actual confesionalismo encubierto y por una Iglesia inspirada sólo por el Evangelio y no sometida a ningún tutelaje del Estado.

Consciente de que las actuales relaciones entre Iglesia/Estado en España, basadas en los Acuerdos del 1979, han sido el principal obstáculo a la separación entre ambos y que actualmente están generando un gran malestar en amplios sectores sean católicos o no, Redes Cristianas manifiesta claramente su postura e invita a sumarse a cuantas instituciones o personas quieran hacerlo.

El desarrollo progresivo de la laicidad debe ser considerado como un hecho positivo. Es la lenta maduración de la humanidad hacia una cultura del pluralismo, del respeto a la diferencia, es avanzar hacia la creación de aquellos espacios de liberdad que hacen posible el diálogo entre todas las ideologías filosóficas o religiosas, creyentes o no. Y, puesto que el único garante de este espacio público es el Estado, laicidad significa la autonomia del Estado respecto de cualquier magisterio religioso o cosmovisión filosófica que pretenda imponerse como la única verdadera.

Desde esta postura:

1.Denunciamos los Acuerdos de 1979 del Estado español con la Santa Sede -en vigor desde hace casi 30 años- y no proponemos su renovación porque, nacidos en situación de privilegio confesional católico, están afectando hoy día a una sociedad religiosamente plural y ampliamente secularizada y son causa de muchos de los conflictos que afectan a la convivencia ciudadana. Y, en consecuencia, exigimos que las entidades dependientes de la Iglesia y demás confesiones religiosas se acojan al derecho civil que regula la vida asociativa en el Estado.

2.Apostamos por una laicidad plena que reconozca la autonomía de lo político y civil respecto a lo religioso y camine hacia la separación definitiva de la Iglesia y el Estado, reconociendo la igualdad de derechos y deberes, sin privilegios ni ventajas eclesiásticas y garantizando el ejercicio de las libertades fundamentales para todos y todas. La Iglesia será libre sólo cuando esté clara y definitivamente desligada del Estado y se ponga decididamente al servicio de los pobres y excluidos de este mundo.

3.Abogamos por un “pacto por la laicidad” entre confesiones religiosas y el Estado, que de lugar a un “estatuto de laicidad” que regule la presencia y las actuaciones de los poderes políticos en las ceremonias religiosas y de las jerarquías religiosas en los actos políticos, suprimiendo los símbolos religiosos en el espacio público civil.

4.Exigimos que el funcionamiento democrático interno, la participación de las bases y la transparencia sean criterios a tener en cuenta por parte del Estado a la hora de establecer marcos de colaboración con las entidades sociales. Consecuentemente, denunciamos el clericalismo y la discriminación por razones de género y orientación sexual, aún presentes en la Iglesia católica y otras confesiones.

5.Defendemos una “laicidad escolar” que posibilite la formación integral de la persona, el aprendizaje, la socialización y la enculturación sin proselitismos ni adoctrinamientos, y que responda a principios de igualdad, libertad y formación crítica para todas las personas. Reconocemos el pluralismo religioso y cultural existente, y, en consecuencia, denunciamos la actual presencia de la religión confesional católica en el sistema educativo y en la escuela pública y concertada.

6.Apostamos por una sociedad secularizada y pluralista, organizada democráticamente desde la aconfesionalidad y sin permitir interferencias confesionales en el espacio político, ni privilegios que, desde los principios de justicia y equidad, causan agravios comparativos con el resto de las instituciones. Desde aquí denunciamos el actual sistema de financiación de la Iglesia católica por el Estado español.

7.Abogamos por mantener la autonomía de la ética en una sociedad laica en todos los ámbitos propios de una sociedad secular (en el tejido social, político, productivo, cultural, científico…), sin necesidad de acudir a motivaciones religiosas para legitimarla. Y, en consecuencia, denunciamos las presiones de la jerarquía católica para imponer su moral sobre la ética pública.

8.Defendemos la presencia de las confesiones religiosas en los medios de comunicación. Pero denunciamos a la Conferencia Episcopal Española por el intolerable abuso del derecho de la Libertad de Expresión que está haciendo la Cope. Exigimos a la Conferencia Episcopal Española el cambio radical en su línea editorial y al Gobierno mayor firmeza en la garantía del respeto a los derechos de los ciudadanos.

Urgimos, finalmente, al acutal gobierno del Estado como detentor y representante de la soberanía popular y a las jerarquías de las confesiones religiosas, especialmente a la de la Iglesia Católica, que asuman responsablemente el espíritu de la Constitución, la cual, en el Art. 16 párrafo 3, al afirmar que “ninguna confesión tendrá carácter estatal”, aboga por el establecimiento de aquel espacio laico y de diálogo al que hacemos referencia.


Redes Cristianas, septiembre 2008

Trobada Ecumènica

El 10 de maig de 2008, Vigília de Pentecosta, es convoca una “TROBADA ECUMÈNICA EN ELS 40 ANYS DEL CENTRE ECUMÈNIC INTERCONFESSIONAL DE VALÈNCIA (CEIV)”.

-L'assemblea va tractar sobre l'intercanvi d'idees per a concretar propostes del que hauria de ser i fer “el nou” Centre Ecuménic Interconfesional de València (des d'ara CEIV).

-Es Proposa que es mantinga (i promocione) l'oració mensual ecuménica que ja es ve fent, ja que ens donarà força.

-Es proposa que es faça arribar a tots els assistents el llibre “L'Església o les Esglésies? En què quedem?” de Juan Bosch.

-Es Proposa crear una gestora formada per 4 o 5 persones que treballarien per a l'elaboració d'uns Estatuts, que abans de l'estiu hauria de tenir confeccionat el Projecte d'estatuts.

-Es proposa la possibilitat de partir dels estatuts del Centre Ecumènic de Catalunya, i o de la Fraternitat Ecuménica Internacional (IEF).

-Es proposa convocar altra assemblea per a seguir parlant del CEIV en el futur.

-Es proposa cercar un nou local on fer les oracions ecuméniques mensuals, i s'obri la possibilitat de fer-la en l'església del Pouet.

-Es demana l'oferiment de les persones que desitgen formar part de la gestora encarregada de redactar els estatuts del CEIV. Aquests son: Gerson Amat, August Monzon, Carmen Sarmiento, Miquel García i Rafael Chismo

Conferència dia 29 de Juny

Conferència: Una nova lectura del evangeli de Sant Joan
Ponent: Sor Ionel Mihalovici, NDS (Directora del Centro de Estudios-Cristianos de Madrid).
Lloc: Saló Parroquial de l'Església de Sant Tomàs Apòstol i Sant Felipe Neri.
C/ Comte de Montornés, 5 València.
Hora: 19. h.

Conferència dia 22 de Juny

Conferència: EL JASIDISME DE JABAD LUBAVITCH
Ponent: José Estrugo (Professor de la Cátedra de Tres Religions. Universitat de València).
Lloc: Salo Parroquial de l'Església de Sant Tomàs Apòstol i Sant Felipe Neri.
C/ Comte de Montornés, 5 València.
Hora: 19. h.

Conferència dia15 de Juny

Conferència: EDITH STEIN, Filla d'Israel, Filla de l'Església.
Emilia Bea (Professora de Filosofia del Dret). Universitat de València.
Lloc: Salon Parroquial de l'Església de Sant Tomàs Apòstol i Sant Felipe Neri.
C/ Comte de Montornés, 5 València.
Hora: 19. h.

Darrer dimarts de mes, dia 24 de Juny

19,30 h. OFICI VESPERTÍ INTERCONFESSIONAL