"Hosanna al Déu crucificat!".

Francisco Espinosa, autor de l''Informe sobre la repressió franquista' enviat al jutge Garzón, ha declarat literalment que "el objetivo del movimiento por la memoria no es castigar a los responsables de la represión de la dictadura sino identificar a las víctimas, facilitar la información a los familiares y permitir su digna sepultura"। Més clar, l'aigua। Oposar-se a aquest moviment no sols no és democràtic sinó que és anticristià. És hora de dir-ho perquè la injustícia que s'està perpetrant és molt greu. El nombre de víctimes de la repressió supera els 130.000 morts. És impensable que entre tantes víctimes no hi hagués persones innocents. N'hi va haver i no sols poques. La injustícia, doncs, en aquests casos és doble. I en els altres també, ja que oposar-se a l'exhumació és castigar els familiars de les víctimes, que no hi tenen cap culpa. En canvi, tenen tot el dret a saber on van anar a parar els seus familiars desapareguts i a enterrar-los dignament. Aquesta pràctica és cristiana per definició i per tradició. Sorprèn que la jerarquia eclesiàstica espanyola, que ha elevat als altars -de manera massiva i gairebé indiscriminada- les víctimes considerades màrtirs, tinga tan poca sensibilitat per les altres víctimes, moltes de les quals foren executades sense judici previ, exactament igual que la majoria de les que han pujat als altars. No és just, es mire com es mire. Sobretot tenint en compte que els màxims responsables de la repressió -els militars colpistes- no han sigut mai condemnats ni és aquest l'objectiu del moviment per a la memòria. Per tant, on és el problema? És un afer d'Estat i de l'Església a parts iguals. No està bé que les famílies afectades s'hagen d'organitzar pel seu compte. Si la història es tanca en fals, arrossegarem la xacra d'un govern covard i una jerarquia còmplice. "Hosanna al Déu crucificat!".

Jaume Reixach, capellà i escriptor