Cardenal Martini

Per qué quan són jubilats parlen clar i diuen el que pensen?

Cardenal Martini

Frases arreplegades del seu llibre “Coloquios nocturnos en Jerusalen”
(Tret “del Pregó”, núm 348, setembre 08)

«Quan contemple el mal del món em quede sense alè. Entenc que els homes que arriben a la conclusió que Déu no existeix» (p. 20).

«A Déu no pots fer-lo catòlic. Déu està molt més enllà dels límits i les delimitacions que establim nosaltres... Déu no es deixa domesticar» (p. 34).

«Jesús estimava als fariseus... Es va enfrontar i va discutir. Crec que, si tornara, encara ho faria més. Lluitaria amb els actuals responsables de l'Església. ..» (p. 42).

«L'Església ha parlat molt del pecat; massa» (p. 51)

«El més trist és que l'encíclica Humanae vitae és en part culpable del fet que molts ja no es prenguen seriosament l'Església com interlocutora o mestra. Però, sobretot, als joves dels nostres països occidentals, ja quasi ni se'ls veu acudir als representants de l'Església per a consultar en qüestions referents a la planificació familiar o a la sexualitat» (p. 141).

«De vegades hauria estat millor callar...» (p. 147)

«Els camins no poden dictar-se des de dalt, des dels púlpits... L'important és que promoguem cristians en la seua capacitat individual de judici» (p. 151).

«Cal discutir la possibilitat d'ordenar (sacerdots) «viri probati» (casats)» (p. 151)

«Els homes d'Església han de demanar perdó a les dones per moltes coses» (p. 166).

«La conducció de comunitats per part de dones és una dada bíblica: pense en Lídia a Filips i en les nombroses col·laboradores de Pau que s'encarregaven de les comunitats de 1'apòstol (p. 167).
És llàstima que, en l'Església, aquestes obvietats clamoroses dels cardenals només les
puguen dir una vegada ja octogenaris, dimitits i malalts, i en un clima de «nocturnitat»,
de forma que puguen ser atribuïdes a «senilitat», i que tothom les puga tolerar perquè
no afecten a 1'estructura. Vol dir que, en l'exercici de les seues altes responsabilitats, han
de callar la veritat (si la capten), i sotmetre-la al «dictat» de 1'opinió oficial prevalent.

En el text que comente, Martini té una frase enigmàtica: «Abans tenia somnis sobre l'Església. Somiava en una Església que recorre el seu camí en la pobresa i la humilitat, en una Església que no depèn dels poders d'aquest món, d'on s'extirpara de soca-rel la desconfiança, que donara espai amb més amplitud a la gent que pensa... Avui ja no tinc aquests somnis. ALS 75 anys em vaig decidir a resar per l'Església» (*pgs. 97-98).

Simone Weil

La UIMP de València ret homenatge a la filòsofa Simone Weil

dimarts, 21 octubre de 2008

Destacats especialistes i estudiosos de l'obra de Simone Weil es reuniren des del dimecres passat fins al divendres en la seu valenciana de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo en les jornades Simone Weil, ´La consciència del dolor i la bellesa. Revisió crítica´ davant el centenari del seu naixement, segons va informar la institució. Amb aquest seminari, es va voler retre homenatge a la filòsofa francesa d'origen jueu Simone Weil (París 1909- Ashford 1943) i, d'esta manera, "anticipar-se als actes de commemoració del centenari del naixement d'una de les pensadores més influents del segle XX". L'obra de Weil, tota pòstuma, ha exercit com "referent vital" en intel·lectuals de la talla d'Albert Camus i T.S.Eliot. Els seus textos comencen a publicar-se després de la finalització de la II Guerra Mundial. Títols com ´Reflexions sobre les causes de la llibertat i de l'opressió social´, escrit en 1934, on mostra la seua avaluació del marxisme i la seua filosofia política general, ´Tirar arrels´ o ´La font grega´ formen part de les seues bibliografies. Des de llavors, Simone Weil "ha atret l'atenció de moltíssims literats, filòsofs, teòlegs i sociòlegs". El curs contà amb la presència del poeta, assagista i director de l'Institut Cervantes a Viena, Carlos Ortega, que parlà sobre ´Miratge i silenci. L'experiència mística de Simone Weil´. Així mateix, participaren el president de l'Associació per a l'estudi del pensament de Simone Weil a França, Robert Chenavier, que pronuncià la conferencia ´Simone Weil est-doble ela la dernière philosophe du travail?´ i Miklos Vetö, membre de l'Acadèmia de les Ciències d'Hongria i professor de Filosofia de la Université de Poitiers de França, que va intervindre amb la ponència ´Mystique et decreation chez Simone Weil´.

García-Gasco fill adoptiu

L'Ajuntament de València ha tingut a bé designar fill adoptiu al cardenal arquebisbe Agustín García-Gasco, amb gran entusiasme i alegria de la senyora alcaldessa Rita Barberà i del Molt Honorable President Francisco Camps. La regidor de Cultura, María José Alcón, va destacar en la sessió plenària municipal on es va aprovar la cosa, "la fecunda labor desenvolupada al llarg de 15 anys al capdavant de l'Arxidiòcesi de València per aquest sacerdot toledà". "El seu nomenament segella una extraordinària relació amb València, que el sent com un dels seus, en una demostració d'afecte cap a qui tantes vegades ho ha demostrat per València i les seues tradicions". I tant com "ha demostrat el seu afecte" el cardenal arquebisbe nomenat fill adoptiu. Que l'hi pregunten, si no, als valencians i valencianes que formen part de l'Associació i Confraria de Sant Vicent Màrtir de València. Aquesta tradicional Associació catòlica, de tant arrelament a València, havia decidit celebrar els 800 anys del naixement del rei Jaume I amb una missa en l'església de la Roqueta el 8 d'octubre. Una missa per a recordar i commemorar l'acció de gràcies que va pronunciar el rei Conqueridor a l'atribuir, a l'empara i protecció de Sant Vicent Màrtir, la conquesta de València, la vespra d'entrar victoriós en la ciutat. La Confraria de Sant Vicent Màrtir va oferir al cardenal arquebisbe García-Gasco la celebració d'aquesta missa commemorativa i tan posada en raó. Però el recent adoptat fill de València no només no va rebutjar la invitació sinó que va prohibir que la missa fóra celebrada per algun bisbe auxiliar. Davant aquesta negativa, i segons ha declarat la presidenta de l'Associació i Confraria de Sant Vicent Màrtir, Rosa Araixa, van sol·licitar a l'abat de Poblet, on està enterrat el rei Jaume, que acudira a la celebració, al que va accedir de bon gust. Però el fill adoptiu de València, qui segons la regidor María José Alcón, "tant afecte ha demostrat per València i les seues tradicions", no només va prohibir la presència de l'abat de Poblet sinó que, en cas de celebrar-se la missa per altre sacerdot el dia 8 d'octubre, ha prohibit, també, que en la mateixa es nomene a Jaume I i la seua vinculació amb Sant Vicent Màrtir i amb la Roqueta. O siga, García-Gasco vol, fins i tot, que en els seus dominis com cardenal arquebisbe, se silencie l'existència de rellevants fets de la nostra història com a poble, com és el cas de la relació de Jaume I amb Sant Vicent Màrtir, amb Sant Vicent de la Roqueta. La presidenta de l'Associació i Confraria vicentina ha acusat al cardenal arquebisbe nomenat fill adoptiu de València de mantenir una actitud "antivalenciana i covarda per negar la condició de La Roqueta com un element històric vinculat al primer màrtir de la ciutat , i a la història de València". El poc respecte per València, les seues tradicions i la seua història, ho ha demostrat aquest nou "fill adoptiu" de la capital en altres ocasions। Com per exemple, en el foment de l'ús de la llengua dels valencians en els actes litúrgics, una assignatura pendent que ha estat ignorada pel cardenal arquebisbe. Clar que en açò segueix els passos de la senyora alcaldessa, la seua protectora. Donya Rita Barberà tampoc usa el valencià en els actes polítics, en les compareixences públiques. És una llengua que, segons sembla, li repel·leix parlar-la. En fi... per a què seguir. "Amagueu els ànecs que venen els de sempre. A fotre, clar!" F. Burguera (VpC)